EL MIRADOR DEL DELTA

Aquesta ordenació s'ha estudiat des d'una visió arquitectònica en un intent de configurar una urbanització de qualitat, fugint de les visions abstractes, però deixant un marge de flexibilitat per a poder afrontar les demandes futures, sempre dintre dels marges fixats per la legalitat urbanística vigent.
El terreny té una suau arracada descendent, des de la carretera cap a l'antiga línia de la costa, el que facilitarà les vistes des de les futures construccions, cap al mar i cap al delta, les dues vistes més interessants, a més de la vista cap a les muntanyes, però aquesta última és l'orientació del vent dominant i caldrà protegir-se, no solament reduint les obertures, però també per això s'han tancant al màxim els espais exteriors de les futures construccions cap a l'orientació nord-oest. Però al mateix temps obrint els espais urbans cap a les vistes privilegiades del Delta i el Mar.
A més d'aquests criteris, tinguts en compte en la concepció urbanística i de respectar al màxim l'adaptació a la topografia existent, conservar els murs de pedra i arbrat: oliveres i algarrobes, com identificació del lloc, també s'ha creat una xarxa viària i uns espais públics, amb un caràcter predominant per als vianants: primer pel seu disseny, intentant que no travessin el conjunt de la urbanització els vehicles de passada, facilitant la circulació en el perímetre exterior i segon realitzant uns carrers i places per als vianants, sense voreres, en les quals penetrin els vehicles amb una velocitat lenta, no només a causa de els senyals de tràfic, sinó també per les seves característiques de disseny urbà i ocupació de materials que convidin psicológicament a circular lentament al sentir-se en l'interior d'uns espais per als vianants. Afavorint així el confort i seguretat dels seus habitants.
Les normes urbanístiques determinen un caràcter residencial i hoteler en general, a més de l'ús comercial i exigeixen una baixa densitat de construcció, amb un coeficient de 0,20, el que representa uns 80.000.-m2 de construcció en total, amb unes altures de planta baixa més un pis, salvo en la zona hotelera–comercial al costat de la carretera N-340, que permeten fins a tres nivells i en la zona al costat de l'antiga línia de la costa, que permeten més nivells, si això es justifica urbanísticament. A més de la reserva del 4% de construcció per a equipaments públics i la realització de zones verdes, que si bé és obligatori un 10 % del total del terreny, en el projecte es realitzarà més del 20%, que sumant-lo als vials i terrè per als equipaments resulta el 45,57% d'ocupació pública i del 53,43% d'ocupació del sòl per a ús privat. Principalment, la zona verda s'ha situat contra la carretera N-340,de cada costat de les vies del tren , actuant com barreres i en el torrent que neix en el terreny, des de la zona alta fins a l'antiga línia de costa, en la part nord del terreny.
La tipologia dominant és la d'habitatges unifamiliars, però també hi ha una part d'habitatges plurifamiliars, pel que s'aprofita per a crear una sèrie de places, de diferents formes, entrellaçades amb un recorregut per als vianants des de la part alta fins a l'antiga línia de la costa, travessant les vies del tren per una passarel·la per als vianants, en les rotondes de la qual d'enllaç es formen uns miradors privelegiats, al seu torn és una connexió entre els dos sectors i la zona verda, recorregut que enllaça amb el camí que duu fins al “Bassa dels Olles”, estany al costat del mar, dintre del perímetre del “Parc Nacional del Delta de’l Ebre .